dijous, 3 de juliol del 2014

Recuperació del monument al metre.

Monument al metre.
Sí senyor! Hem recuperat el monument al metre que teníem a Barcelona. 
- El monument al què? On és això?

Barcelona és una de les poques ciutats que té la sort de tenir monuments dedicats a les matemàtiques. Un és el dedicat a la successió de Fibonacci situat al moll de la fusta. L'altre és un monument al metre que recorda com es va determinar la longitud exacte del metre que avui en dia fem servir i com per fer-ho es va haver de mesurar el perímetre de l'esfera terrestre. Aquest monument havia estat situat a la plaça de les Glòries però l'ajuntament va decidir tancar la plaça degut a l'excés d'indigents que l'habitaven. Això va fer que durant molts anys aquesta escultura fos inaccessible pels vianants. Ara, amb la remodelació de la plaça de les Glòries tots patíem que l'escultura acabés venuda a pes per algun drapaire. 

Un lloc immillorable.


Un lloc immillorable
Doncs no, no s'ha venut a preu de ferro. No sabeu la il·lusió que he tingut avui quan he vist que el monument ha estat situat al bell mig de la meridiana, a la petita rambla que hi ha al costat de la plaça de les Glòries. Ara és visible per tothom qui s'hi passegi a prop i esperem que més d'un s'hi pararà a llegir la inscripció on explica el paper tant important que va tenir la ciutat de Barcelona per la determinació de la longitud del metre.

La veritat és que en aquest cas, el que podia ser un matenyap es converteix en un mateencert. No només s'ha recuperat una escultura important de Barcelona sinó que a més a més està situada al lloc ideal, al vell mig de la meridiana. La meridiana rep aquest nom perquè passa just per sobre d'un meridià, una línia imaginaria que porta fins al pol nord. Si seguíssim la meridiana en línia recta arribaríem a París, més tard a Durkenque i finalment al Pol Nord.

Una mica d'història.


L'escultura té una petita inscripció
explicativa que no podeu passar per alt.
El monument al metre és un regal que va fer la ciutat de Durkenque a Barcelona el 1992. Potser la ciutat volia aprofitar les olimpíades de Barcelona per fer-se una mica de publicitat però curiosament coincidia amb el bicentenari de la mesura.

El març de 1791 l'Acadèmia de les Ciències de París proposa la determinació del metre com la deumilionèsima part d'un quart de meridià. Evidentment aquesta proposta portava implícita un projecte per mesurar la longitud d'un meridià. Calia escollir ciutats que estiguessin sobre el mateix meridià que París i utilitzar la trigonometria per mesurar la distància. L'elecció de Barcelona i Dunkerque era ideal,  les dues ciutats són marítimes cosa que fa que la distància calculada sigui màxima i redueix els possibles errors i a més cap part del trajecte té mesures sobre el mar, cosa que faria més complicada la mesura.

A principi de 1792 comencen els treballs per part de Jean Baptiste Delambre i Pierre-André Méchain. El procés consistia en el següent: primer l'elecció dels pics de muntanya que servirien com a vèrtex de triangles, després calia pujar a cadascun d'aquests pics i determinar els angles entre ells i finalment i gràcies a la trigonometria es feien els càlculs necessaris per arribar a la mesura desitjada.

No us oblideu de visitar-la.


Ja ho sabeu, si esteu a prop de les Glòries no us oblideu de visitar el monument i fixeu-vos en tots els detalls que té l'escultura: els noms de les ciutats, les mesures dels angles, la representació de les muntanyes dels Pirineus i la petita nota explicativa.


Matenyaps:


- Si busques "Barcelona París Dunkerque" en un cercador d'internet t'apareixen vols econòmics, però cap informació sobre la relació que tenen aquestes tres ciutats.

- A la web de Dunkerque www.ville-dunkerque.fr podeu veure la història de la ciutat de Dunkerque. Es veu que consideren "història" qualsevol guerra que han patit però no una cosa tant positiva com que la ciutat va ser útil per determinar la longitud del metre.

Bibliografia i altres lectures recomanades


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada